Maria Gutiérrez,
l’enquadarnadora dels grans restaurants

Maria Gutiérrez va començar com a aprenent en un petit negoci d’enquadernació artesanal al Barri Vell de Girona. D’això fa prop de 50 anys i en tots aquests anys no ha parat de reinventar-se, i ha aconseguit que el seu negoci estigui més viu que mai en un ofici que semblava extingit. Aquesta és la gran proesa d’aquesta emprenedora de 62 anys i que s’enorgulleix d’haver enquadernat llibres per a la família reial espanyola, per al Papa Joan Pau II, per a la família presidencial dels EUA, Kennedy, o per al mateix Amancio Ortega, propietari de Zara.

Què és l’enquadernació?

És el fet de cosir plecs o quaderns de text i posar-los cobertes. El client ens porta l’original de l’obra o el manuscrit que vol, i nosaltres li realitzem la coberta i tota la part de fora del llibre. Naturalment que la nostra feina és artesanal i actualment a les grans editorials l’ofici es dona per desaparegut, però nosaltres continuem fent enquadernacions per a diferents clients que busquen alta qualitat, un treball personalitzat i diferenciar-se de tot i de tothom. Coneixes l’ofici a l’Auca, un petit enquadernador al Barri Vell de Girona. El 1968 Joan Roqueta tenia una empresa d’enquadernació. Era un petit artesà de qui vaig aprendre tot el que sé. Teníem clients gironins i també de fora i se’ns coneixia per la qualitat de les enquadernacions. Ja en aquells temps vam rebre un encàrrec de la família Kennedy per realitzar un àlbum fotogràfic familiar. Encara no sabem com ens va arribar l’encàrrec des dels EUA en un moment en què no hi havia ni correus electrònics, ni webs, ni res! Segurament una persona molt propera a la família dels polítics americans que estiuejava a la Costa Brava va contactar amb nosaltres. I vam realitzar l’enquadernació d’aquest àlbum de fotos familiar.

No és habitual que una enquadernadora gironina tingui com a clients la família Kennedy…

I la confiança que ens va fer, perquè pensa que ens van deixar tots els originals, és a dir, totes les fotos familiars. Va ser un repte, sí que és cert, però també t’haig de dir que ho vam fer de la mateixa manera que tractem a tots els nostres clients. De manera artesanal, d’alta qualitat i totalment exclusiu. És la nostra manera de treballar. Després de 15 anys crees el teu propi taller d’enquadernació… En jubilar-se el propietari de l’Auca vaig decidir crear Encapça, una cooperativa creada a partir d’un programa d’inserció laboral de l’Ajuntament de Girona. Però no va ser fàcil trobar personal, perquè aquí estem parlant d’aprendre un ofici i calen aptituds. No és una professió com una altra, que la pots arribar a aprendre. En el món de l’enquadernació, si no hi ha aptituds, és impossible que aprenguis l’ofici.

Venen uns anys de canvis, el món digital, però tu mantens el teu compromís amb l’ofici d’enquadernadora.

Pensa que havíem fet l’enquadernació dels llibres de sentències Aranzadi, pel Registre Civil, les actes del Parlament de Catalunya, feines per organismes oficials, però de mica en mica aquest vessant artesanal va anar desapareixent i ens havíem de reciclar. Reciclar o tancar. Vaig començar a anar a fires i em va arribar un client d’un dels millors restaurants de Perpinyà, que volia que li enquadernéssim la carta del restaurant. Una feina molt complicada, perquè s’havia de fer en pergamí. Van quedar molt contents i d’aquí ens va venir un altre client d’un restaurant del nord de França, i va ser quan vam començar a fer cartes per a restaurants. Eren els anys 90, una feina nova que desconeixies i aconsegueixes fer-te un nom en el camp de l’alta restauració.

Grans restaurants et demanen que facis les seves cartes.

Mai no he sabut dir que no a un client. M’han portat coses que a priori pensava que no sabria fer i al final les he realitzat i els clients queden molt satisfets. Ara hi ha un boom de l’alta gastronomia i sembla que és habitual trobar cartes de restaurants exclusives, úniques i artesanals. Però a finals dels 80 i principis dels 90 era una novetat i vaig ser pionera en aquest camp. Em vaig començar a especialitzar en aquest món, fent cartes per grans restaurants i hotels luxosos que volien donar un valor afegit al seu establiment. Restaurants tant d’aquí com de fora. Veient una mostra de les feines que has realitzat, hi ha actualment molts grans restaurants.

T’has beneficiat d’aquest boom de l’alta restauració?

Per descomptat que m’ha beneficiat, però també crec que la meva feina els aporta un valor afegit. Si no, no ho farien. Tenim clients com ara Àbac, de Jordi Cruz, Nandu Jubany, Carles Gaig, Pepe Rodríguez del Bohío, Berasategui, Lakasa, el grup A’Barra i Bo.TiC de Girona, entre molts altres. A vegades el dissenyador vol coses determinades però sempre escolta el meu criteri. Els clients ens donen molta llibertat de creació i això és fonamental. Pensa que la carta és una de les primeres targetes de presentació quan un seu a un restaurant. I amb un producte de qualitat, que cuida tots els detalls, i artesanal, el client comença a tenir una experiència. I això cada vegada més es valora i el nostre client ho sap. De la mateixa manera que la seva cuina és diferent i única, la seva carta també ho ha de ser. No es poden trobar una carta com la que poden tenir a una franquícia de menjar ràpid. Això també ha de ser exclusiu. Però aquest boom té un límit.

Pel fet de ser artesanals no podeu agafar tots els encàrrecs que us poden arribar.

Per descomptat! Nosaltres som una empresa artesana que, com et deia, ho fem tot peça per peça. Si volguéssim abastar-ho tot, molts dels nostres clients tampoc no ho voldrien perquè deixaríem de ser artesans. Aquest tipus de clients tampoc no busquen fer milers i milers d’exemplars. Busquen coses exclusives, úniques, i això és el que sabem fer nosaltres. Una impremta pot imprimir 100.000 exemplars en un dia i en canvi nosaltres per fer-ne 100 trigarem dues setmanes. Això el client que ve a casa a nostra ja ho sap. De fet, és una de les coses per les quals ve a casa.

L’ofici d’enquadernador quasi ha desaparegut.

Gràcies al tema de l’hostaleria has pogut mantenir-lo… Pensa que ser enquadernador és una feina artesanal i ho continua sent avui en dia. Aquí tot ho fem a mà. I ho faig sobretot perquè m’agrada el meu ofici. A vegades rebo encàrrecs de restaurar llibres antics i, si haguessis de comptar les hores de feina, no seria un treball rendible. Però gaudeixo fent el que faig i moltes vegades m’agafo els dits perquè mai no saps quantes hores et portarà realitzar un treball determinat. Es fa peça per peça. Però sí que és cert que l’ofici ha desaparegut i és una pena. Estudiar està molt bé i és necessari, però a casa nostra tenim un problema amb la formació professional, perquè no se li ha donat la importància que té. Preparar-te per un ofici. Semblava que només els tontos havien de fer FP i crec que ara canviarà. La gent vol aprendre un ofici, ser especialista o mestre en una disciplina. Fan falta al mercat.

Per a quines personalitats heu enquadernat llibres?

Com et deia, per la família Kennedy, Paul McCartney, per a la família reial espanyola, el Papa Joan Pau II, ara hem fet un per a Amancio Ortega, el propietari de Zara, etc. Però mai no podem signar les nostres obres. Com a molt posem el nostre logotip, que és una mà.